Sota un cirerer florit

Sota un cirerer florit Sota un cirerer florit murmuri d'abelles, murmuri d'abelles. Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles que m'adormí. Com si s'estronqués la vida, quan tu vas tancar la porta em quedà l'ànima morta, vas deixar-me amb les mans buides. Al perdre la teva imatge em va enfonsar l'enyorança i vaig perdre l'esperança creient que no tornaries. I així vaig viure amb les mans buides i el cor patint. Res no em quedava, només somniava sota un cirerer florit. Però el temps d'estimar és tan fràgil, quan menys te n'adones es trenca, se'n va donant-te una empenta deixant-te un regust amarg. Avui que els teus ulls em miren, he tornat a sentir pena, ell se t'ha girat d'esquena, i no creus que s'ha acabat. Dius que és un somni, només un somni, pobre infeliç! Vius de mentides, tens les mans buides, com jo ahir.