La guerra de la verdulera 2

La guerra de la verdulera 2 Escarxofada al sofà davant del televisor respires banalitat respires abducció. Tot allò que t´hi expliquen No té res a veure amb la teva vida. Penses "que diferent sóc de l´altra gent." I penses "que sola que estic!" i surts al balcó a prendre l´aire i penses "que sola que estic!". De cop i volta el balcó de la casa del davant s´obre i surt un noi amb cara d´estar angoixat, acaba d´apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret i d´un rampell ha estampat el comandament a baix el carrer. I pensa "que sol que estic" fa tota la cara d´estar pensant, pensant "que sol que estic". El noi, en veure´t, ha descobert allò que estava buscant, la vostra mirada s´ha anat convertint en complicitat. Dues cases més enllà s´obre una finestra travada i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu. Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar coincidiu en el diagnòstic i en qui són els causants, no teniu la panacea però teniu el fonamental: l´un té fil, l´altre té agulla i l´altre ull fi per apuntar.